CAMINS I PEDRA SECA
Vallirana per ser una població relativament nova, amb poc patrimoni, però encara que forma part del Baix Llobregat, bona part del seu municipi, està situat entre les Muntanyes de l’Ordal i el Garraf, li dona una configuració especial, donat en part per les muntanyes que l’envolten que al ser calcàries li donen un paisatge Càrstic, que veient-ho des de l’òptica que si un paisatge està endreçat, es que el tractament ambiental i de conservació és correcte.
Des del Centre hem estat treballant molt per fer que l’entorn es conegués i es respectés, amb itineraris, recuperació de camins i les caminades, així com les exploracions subterrànies i l’estudi de jaciments arqueològics.
En el seu estudi el podem dividir en tres apartats; l’acció de l’aigua, l’acció de l’home i les comunitats vegetals.
A l’acció de l’home, tenim tots els marges. Barraques, forns de calç, pous, escales, pons, camins i masies.
A l’acció de l’aigua, tenim tot el mon subterrani, coves i avencs, d’especial interès la zona d’Ardenya, la Serra del Mas i el Lledoner, també podem incloure aquí les cingleres que marquen l’entorn de Vallirana i que tenen una importància paisatgística, com les pedres del terra treballades per les inclemències del temps.
Les comunitats vegetals, unes nascudes naturalment i unes altres per l’acció de l’home, però que han passat a formar part d’aquest patrimoni.
A l’haver-hi una pressió molt forta de la concentració humana que representen les urbanitzacions, a on hi ha gent que a vingut de nou i gent de cap de setmana, que no coneixen prou la procedència de les construccions o els entorns naturals, fa que la seva actuació sigui molt negativa sobre el medi i es tendeix a pintar, destruir i donar poca importància a tot el conjunt natural que l’envolta. Hi ha per això un conjunt de gent que a iniciativa pròpia a començat a recórrer els camins de manera positiva i que respecte bastant l’entorn. També molts ciclistes passegen per aquestes muntanyes, així com gent que corre o camina, coneixen l’entorn natural i el respecten, Per això el centre varem iniciar les caminades, per ensenyar el que hi ha a l’entorn.
Hi ha un treball a fer entre els infants i joves, creiem que les escoles haurien de reforçar els coneixements en el medi que les envolta i no el coneixen, és un treball pendent a on entitats del poble que es mouen per l’espai natural hi haurien de col•laborar.
Una activitat que per estar les nostres muntanyes a l’entorn del Baix Llobregat i Barcelonès amb una forta pressió humana, fa que les distàncies motoritzades siguin molt curtes i aquests indrets sofreixen una forta pressió de vehicles motoritzats, principalment quats i motos, que passen per tot tipus de camí, ens hem trobat de netejar camins, amb la pressió de les motos al darrera per passar-hi, aquesta pressió i amb el pas per camins de tota mena, fa que els camins, els que tenen més pressió, siguin autèntics pedregars, quant el pas per aquests està regulat i si no fa mes de 4 metres, no si pot passar, aquesta és una assignatura pendent de la Generalitat, que no hi ha posat massa esforços, suposem per la pressió de la indústria del motor.
Relació d’avencs i coves a conservar.
Coves
- Cova Bonica - Sota urb. Les Bassioles
- Cova de l’Avi - Sobre Urb. Penya Forcada
- Cova de la guineu - Sobre urb. Can Julià
- Cova del Morrut - Voltes de la Creu d’Ordal
- Cova de la destral - Pedrera final Vall del Sol
- Cova de les Casetes - Els ensorrats
- Font d’Armena - Darrera Restaurant Xipreret, semi artificial
Fora del terme
- Cova de Coll Verdaguer - A sobre aquest coll
- Cova de les comes - Al cantó esquerra del torrent de les comes
Dolines
- Bassa de les Alzines - A la dreta de la Creu d’Ardenya
- Bassa Rosers - A la dreta de la Creu d’Ardenya
- El Sotarro - A l’esquerra de la Creu d’Ardenya
Avencs mes importants
- Avenc dels Esquirols - Fondo de la Verdor
- Avenc de la Verdor - Fondo de la Verdor
- Avencò de la Verdor - Fondo de la Verdor
- Avenc dels Geòlegs - Fondo del Colom
- Avenc dels Caçadors - Carena entre la Verdor i l’Arcada
- Avenc de les Casetes - Als ensorrats
- Avenc de les Alzines - Bassa de les Alzines
- Avenc de Sot D’ossos - Pla de Sot D’Ossos
- Avenc del Tita Petit - Costat del Camp del Tallaret
- Avenc del Tita Gran - Costat del Camp del Tallaret
- Avenc del Marge del Moro - Marge del Moro
- Esquerda del Mas - Serra del Mas
- Avenc de la Llacuna - Serra del Mas
- Coves del Salt del Bou - Serra del Mas
- Avenc Abat Escarré - Pla d’Ardenya
- Avenc Pompeu Fabra - Pla d’Ardenya
- Avenc de les Portes - Camí de les Portes
Relació de cingles i penya-segats a conservar.
- Entorn de la Cova Bonica, camí que va de la cova, pel salt del moro, font del ja n’eixirà, camí del Pèlag a l’Osca.
- Penyes del Corral, penyes que envolten Vallirana i a on hi ha salts importants
- Serra del Mas, a sobre la masia i a la part de sota, amb penya segats importants i amb nius d’àligues
- Marge del Moro, part de la serra del mas i amb estribacions que acaben a les penyes del Moro ja a Begues
- Penya Rubí, pujant per l’esquerra de la Vall d’Arús a Puig Vicenç
- Penyes de Can Rovira, Els Ensorrats, penyassegats que van de Can Rovira a les casetes fins la pedrera de Cal Garcia, tota una sèrie d’agulles despreses i petites cavitats.
- Penya Blanca Entre les urbanitzacions del Mas de les Fonts, La Solana i les pedreres.
- Els pics que envolten Vallirana, Puig Vicenç. El Montau i el Puig Bernat.
Relació d’espais a tenir en consideració en el seu conjunt.
- Plataners de Can Bogunyà
- Pont de la Cucona, amb el toll d’aigua i el pont
- Font del Mas, amb el conjunt d’alzines
- Font del salt del bou
- Font del Ginebra
- Font del Socarrat
- Font de Can Julià
- Font de l’alba
- Font del Ja n’Eixirà, amb la surgència
- Font del ciment
- La Creu d’Ardenya
- Albers del Lledoner
- Pi be de la Font del Roure
- Sant Silvestre, amb l’ermita, el roure i el safareig de sota.
Fora del terme
- Font de l’era del Lledoner
- Font de l’hort de Sant Ponç, amb les alzines, la font i el safareig
- L’Arcada
Relació de forns de calç i construccions
- Mines de Canderrós
- Polvorí de la Vall d’Arús
- Polvorí de Can Rovira
- Pedrera de marbre de cal Beco
- Forn de calç folrat de la Vall d’Arús
- Forn de calç escardejat Camí de la Vall d’Arús
- 2 fites de pedra seca Serra del Mas
Fora del terme
- Forns del Lledoner de l’entrada i de dalt
- Forns de 4 camins de coll Verdaguer, el de l’entrada i el del fons
Relació de barraques de vinya i marges
- Barraca Vall d’Arús esquerra
- Barraca Vall d’Arús dreta
- 3 barraques Vall d’Arús dreta interior
- Marge camí que va al pont de la cucona
- Marge camí vinya del guardabosc passats els plataners de Can Bogunyà
- Barraca dels ensorrats
- Xipell dels ensorrats
- Pou de Penya Rubí
- Marges després de la barraca dels ensorrats
- Barraca i pou del camp del Tallaret
Són les parts més importants que formen part d’una tipologia de sol i manera de viure que va marcar l’entorn de Vallirana i que la fa molt propera al Garraf i a la zona de l’Ordal, amb una vida entre pedres, l’aprofitament d’aquestes, amb una duresa extrema en els conreus, però a diferència dels altres dos espais, el benefici de l’aigua que mai ha faltat i que caldria treballar per recuperar espais d’aigua que tenim oblidats.