CAMINADA XXII DEL ANY 2003
L'ITINERARI A SANT PONÇ
Ens trobem al Parc Central, a una altitud de 200 metres, anem cap a la dreta i agafem el camí en direcció al Polisportiu, passem el pas soterrani i sortim a Carrer Lluís Companys, caminem per aquest carrer fins al Parc dels Ocells, entrem al Parc i pel costat de la Font de l’Avi, pugem al carrer Bon Aire, cap a la dreta i fins el Carrer Goya, on a la cantonada hi ha una barraca de pedra, de l’antiga vinya de Cal Jep, malmesa en part, però en procés de restauració, seguim a l’esquerra per aquest carrer, caminem fins el carrer Murillo i cap a la dreta fins el carrer M. Cristina, baixem una mica a l’esquerra i a tocar de la masia agafem el camí que puja a mà dreta.
Seguim amunt fins arribar a un camí asfaltat que seguirem pujant, s’acaba l’asfaltat i comença altra vegada el camí carreter, fins al coll, baixem una mica i ens en anem a l’esquerra, deixem a la dreta el camí de Can Cases, agafem el de l’esquerra que va al Lledoner, i tot seguit tirem per un camí estret que baixa. El terra és sec i es troba el pi blanc amb el sota bosc de romaní, farigola, mata, espígol.
Anem baixant i ens acostem al fons de la vall, on la vegetació ja s’ha fet més espessa, i després de seguir un tros pel camí que passa pel cantó dret del torrent fins a baix, ara sembla que vulgui pujar una mica i em de vigilar d’agafar un camí estret, que gira a l’esquerra i baixa dret amb dues corbes, fins el torrent, allà per un petit pas el travessem i agafem un camí carreter que ve de Corbera, a l’esquerra i tot seguit agafem un camí perdedor cap a la dreta, d’allà, planegem i mirem de tombar a l’esquerra per una drecera pedregosa que s’enfila amunt, seguint aquest camí que puja fort, un cop a dalt, tombem a l’esquerra i ja som a l’Era de Sant Ponç, darrera el campanar, per un camí pels marges de l’esquerra arribem davant del Monestir de Sant Ponç, hi ha el mas i un lledoner, al costat un pou i a l’altra banda la Masia de Can Dispanya. Som a una alçada de 334 metres.
Ara cal agafar un camí que baixa al costat del mas i que ens porta a la font del Safareig de Sant Ponç , mig perduda, acabem d’arribar al fons de la vall i caminem cap a la dreta, però després d’acostar-nos a la muntanya, hi ha dos camins un el carreter que volta una mica per la dreta i la drecera que surt de l’esquerra i suaument però sense treva, ens porta per una part del bosc mes espessa.
Arribarem a prop d’unes feixes de terra, que eren l’hort de Sant Ponç, mirem de deixar-les a l’esquerra i anar seguint els corriols de la dreta, fins arribar a dalt la font, amb el safareig al costat, l’aigua és molt bona i és un bon lloc per refrescar-se, seguim caminant cap a l’esquerra, per sota les Alzines, i agafem el camí que puja suaument, fins arribar als quatre camins, hem d’agafar el que tenim just al davant que ens porta a cal Beco. Deixem el de la dreta que va al Lledoner, el del costat d’aquest que ens portaria al Coll Verdaguer i el de l’esquerra, que va a Vallirana i a Can Cases.
Planegem una estona, passem pel costat de la pedrera de marbre, deixem la casa de Cal Beco, avancem pel camí carener que va baixant i deixem el camí de l’esquerra, que passa per les Escales de Cal Beco. Ens acostem sempre pel camí carener deixant els de banda i banda i entrem en un camí, quasi be al final del bosc, que tomba a l’esquerra, per salvar els contraforts de Penya Rubí, transcorre per entre una rasa que separava les vinyes dels bosc, amb uns marges que l’aguanten, molt ben fets . Després s’arriba a un pla que té una barraca molt ben conservada, una mica més enllà en el marge també hi ha un receptacle per posar-hi el càntir en fresc.
Caminem pel camí ample fins a can Rovira, aquí anem fins al transformador a l’esquerra i girem pel camí asfaltat a la dreta fins al Passeig de la Muntanya, el seguirem a l’esquerra i no el deixarem fins a enllaçar amb el C. Lluís Companys, passem per sota el pas soterrat i a la dreta hi ha el Polisportiu, fi de la caminada, hem fet un recorregut de 10,800 metres.
Allà ens espera el sorteig dels cistells, unes quantes Sardanes i els que es quedin a dinar un bon arròs.
EL MONESTIR DE SANT PONÇEra un priorat de l’ordre de Sant Benet, Es situa la seva construcció entre els anys 1040 i 1070, és un dels exemplars més bells i més ben aconseguits del Romànic Català de l’època, a cavall entre el domini de Cervelló i Corbera, pertany al terme de Cervelló, però està administrat per la parròquia de Corbera.
Cada any al segon diumenge de Maig si fa l’aplec. Per aprofundir en el seu coneixement hi ha diferents llibres publicats.
LA PEDRA SECAEn el recorregut hi ha diferents barraques de vinya, fetes de pedra seca, així com marges, aquestes barraques eren un lloc d’aixopluc o descans, pels pagesos, també hi guardaven alguna eina i els estris de fer sulfat.
L’organització de la vinya, va fer que es realitzessin una sèrie de construccions, marges, escales, pous, rases, totes amb pedra seca.
CAMINADA XXII DEL ANY 2004
INTRODUCCIÓ
Som al Parc Central i ens retrobem els caminants per anar plegats a iniciar un camí que ens porti als cims de les muntanyes de Vallirana i en el fred de l’hivern caminem per agafar l’escalfor que ens demana el nostre cos. Encara que sigui entremig de cases i asfalt, encara hi ha algun racó que és verd i alegre i així el podrem mantenir si uns ens deixen i nosaltres en sabem tenir cura. Pel camí a on hi ha hagut moltes modificacions de la mà de l’home, hi ha dues diferències el treball d’abans que quedava tot integrat a la mateixa natura: marges, escales, fonts, forns de calç, perquè per treballar es feia servir el que hi havia allà, i no ara com: plàstics, ferros vells, totxos i un munt de matèria agressiva que si no se’n fa un bon ús és negativa pel paisatge, l’ecologia té la seva mida en una visió endreçada, en el moment que ens fa mal a la vista vol dir que hi ha contaminació.
El camí està senyalitzat amb cinta blanca el dia de la caminada, de tota manera amb el guió escrit i amb l’ajuda d’un mapa de la zona es pot seguir el camí. Com sempre hem de recomanar no llençar estris ni deixalles, ens agradaria que després de passar, el camí fos net com abans. Si després de caminar una estona no veiem cap senyal cal desfer el camí fins a trobar-les.
L’ITINERARI
Caminem pel mig del parc passem la font i anem a tocar la riera.
Altitud 180 metres, temps 0 minuts, recorregut 0 metres
Avancem cap al cantó esquerre de la riera, per agafar un caminet estret a la dreta que ens porta a la barana de fusta del parc Fèlix Alsina, a terra hi ha herba roquera , una planta que produeix moltes al•lèrgies, també hi ha algun llorer a sobre dels horts, travessem l’ambulatori per la part del darrere i arribem al coll de la Creu de la Missió, avancem de cara avall per l’Avinguda Selva Negra, deixem tots els altres carrers fins que som a la portalada del Restaurant, aquí ens n’anem per la dreta pel carrer Argentina, passem per un petit parc i continuem caminant fins el final del carrer, al fons a la dreta, comença un camí que va fins el roure de Sant Silvestre, un arbre gran que està alimentat per un corrent d’aigua que li passa per sota mateix i desemboca a sota el safareig dels horts, hi ha uns troncs amb dues finalitats, retenir les fulles seques i evitar que els cotxes en malmetin els arrels, a sobre hi tenim la capella de Sant Silvestre. D’aquesta capella es conserven al Centre, unes rajoles pintades i també restes d’un enterrament, la capella està aixecada sobre la base d’una capella pre-romànica. Actualment, està molt malmesa, fins fa poc la nostra entitat mirava de tenir-la tancada amb cadenats que s’han trencat cada vegada que els hi posàvem. Això és fruit, de gent que no hi veu cap motiu per conservar les coses i que representa un u per cent de la població, que la resta paga el que aquests trenquen, pinten i malbaraten, hi ha solucions per aquestes conductes?. És molt difícil, perquè si no estimes un entorn, un poble, un país, rarament el respectaràs, en un moment o altre caldrà buscar solucions arreu.
Altitud 200 metres , temps 30 minuts, recorregut 2.200 metres.
Caminem de pla pel camí estret arran de canyes i arribem a sobre els plataners de Can Bogunyà, baixem fins el camí asfaltat que travessa la riera i agafem el camí ample sense asfaltar que va pel cantó dret de la riera i entrem a la Vall d’Arús. El camí puja suaument, el paisatge s’obre una mica, deixem un camí a la dreta que ens portaria a la carretera del Mas i més amunt, arribats al polvorí, també deixem el camí de la dreta i el de l’esquerra.
El Polvorí era una antiga guixera que en temps de la guerra del 1936 es va fer servir per guardar-hi municions en l’avançament de les tropes franquistes, els republicans el varen encendre i va estar cremant i fent petites explosions, alguns dies, el sostre va quedar cuit , i té perill d’esllavissades de llastres de pedra. Fa poc en les darreres pluges, ha caigut un pi que ha arrossegat molta terra a la boca d’entrada.
Altitud 240 metres, temps 45 minuts, recorregut 2700 metres.
Anem amunt pel camí central, amb pins a cada banda , al cap d’una estona entrem en una gran clariana que és fruit d’un gran incendi que va venir de Torrelles, fruit d’una bretolada fent carreres dos joves en un cotxe robat. Aquestes són les conseqüències de grups de gent totalment despreocupats per la conservació de l’entorn i el respecte a la natura, després els propietaris de torn, varen fer una gran devastació per vendre la llenya seca que era rendible, amb obertura de camins i pistes, que sortosament el pas del temps ha esborrat i apunten herbes, arbusts i arbres un verd nou, encara que costarà arribar a la frondositat dels temps anteriors.
Hem de deixar un petit camí a l’esquerre i tot seguit agafar-ne un altre a l’esquerre que ens enllaçarà amb un altre que ja es veu a l’altre vessant de la muntanya. Deixem doncs el camí que puja que ens portaria al fons de la vall. Agafem aquest més estret i passem per sota el rierol de la font del Salt del Bou, i també passem per un forn de calç. Aquest forn esta revestit de sauló, es veu l’envidriat de color verd que fa aquesta pedra i que actuava com a refractari, al costat hi ha un habitacle, per dormir mentre es coïa la pedra, ja que es feien torns de 4 hores entre 3 persones, el forn no es podia deixar mai mentre era encès. , també hi ha mig arc a l’entrada a on es posava un tronc i després es feia un cobert amb vegetació que protegia de la pluja i el sol, ja que de fred no en feia degut a l’escalfor del forn.
Altitud 290 metres, temps 60 minuts, recorregut 4,100 metres.
Deixem el camí pla que es desvia a l’esquerre i agafem el camí pedregós que s’enfila a la dreta. Si mirem enrere, veurem que entre els matolls de diferents plantes que creixen com l’arboç, la mata, el romaní, hi ha molt de roldor i carços , aquestes dues plantes , que són invasores, fan uns nuclis impenetrables i que ofeguen les altres plantes.
La pujada és molt forta i anem guanyant alçada ràpidament, la vista es fa més ample i el camí transcorre per unes llastres de pedra calcària blanquinoses, després arribats una mes amunt el camí es fa més humit i ple de vegetació per entrar en un camí més ample que puja de la capçalera de la vall i agafem de cara amunt a l’esquerre aquest camí que ens porta després d’alguns revolts a la carena, hem de deixar el camí de la dreta que va a Torrelletes. I continuar a l’esquerre carenant per la serra de Güell. Passem a prop de torres d’alta tensió (hi ha altres maneres de transportar l’electricitat , però són mes costoses , això no ho diu Fecsa-Endesa).
Altitud 400 metres, temps 1 hora 30 minuts, recorregut 5100 metres.
Agafem un camí ample a la dreta , deixem el que portem que també ens duria al Puig Vicenç, però el pujarem per una altre vessant, veiem a l’esquerre la penya Bruguera , baixem per un camí ample, però relliscós. Al cap de 700 metres de recorregut i de baixar un desnivell de 70 metres, el camí ja planeja.
Anem caminant amb tranquil•litat per un camí ample i planer que voreja el Puig Vicenç, després hem de vigilar de trobar un camí a l’esquerre que l’agafem i passem entre matolls per tornar-lo a deixar i agafar-ne un d’estret que entra dins el bosc a l’esquerre i puja , és estret i sinuós però bonic de passar-hi ja que hi ha molta varietat de plantes, en destaquem el bruc, les alzines i també el galzeran, que fa més bonic a la muntanya que a la taula del menjador de casa.
Pugem un pèl més i després de salvar algun marge i algun roc, arribem al cim del Puig Vicenç. Muntanya que cavalca entre els pobles de Cervelló, Torrelles i Vallirana. I la vista allarga per tots cantons, començant per la dreta, amb Brugués, Eramprunya, El Garraf, Bruguera, Sant Ramon , Can Riera. Tot el Baix amb la seva extensió de pobles. El mar, Collserola, Olordre, Montserrat, Puig d’agulles, Puig Bernat.....
Altitud 469 metres, temps 2 hores 15 minuts, recorregut 7.500 metres.
Ara ja ve tot baixada, agafem el camí de la dreta i seguim la carena que fa un descens del cim, quan arribem una mica al pla, agafem el camí de l’esquerre que planeja i baixa suaument, a mà dreta tenim una falla que la vegetació ens amaga una mica. Un cop arribats als primers arbres del bosc hem de deixar un camí a la dreta i seguir el més estret de l’esquerre, que es va estrenyent a poc a poc i va seguint els contraforts de Penya Rubí, aquí enganxat a les pedres hi ha tè de roca, per fer infusions. Amb una visió sobre el bosc gran a sota, que seguin de baixada aquest camí carener, després esglaonat, i després terrós, amb un fort pendent, ens deixa als peus del Bosc Gran, just a sota hi ha les restes d’un forn de calç.
Altitud 280 metres, temps 2 hores 20 minuts, recorregut 8.700 metres.
Ara anem seguint aquest camí que baixa suaument i està reforçat per la part de sota amb un marge de pedra seca, camí molt ben fet i que, malgrat que els carços l’envaeixen, es conserva força bé. Deixem un camí que puja a la dreta i seguim baixant pel de l’esquerre.
El sotabosc és ple de Bruc Poal, arribem planejant a un altre camí, deixem el que puja i baixem, arribats a una petita esplanada deixem el camí de la dreta que ens portaria al Pont de la Cucona i tornem a agafar un camí a la dreta, a l’altra banda hi ha Can Bogunyà, no hi baixem perquè pel camí que agafem el deixem enrere. Arribem a una pista i després de caminar una mica entrem al carrer asfaltat .
Altitud 240 metres, temps 2 hores 40 minuts, recorregut 9.800 metres.
Caminem pel carrer, fins arribar al pont que ens porta a l’altre cantó de la riera, travessem i entrem al Carrer Argentina, que el seguim fins al restaurant de la Selva Negra. Agafem l’avinguda amunt, sempre pel camí més ample, un cop som a dalt, entrem per la Creu de la missió al bosc, pel mateix lloc que hem pujat abans i seguint el camí per sobre l’ambulatori. Arribem al parc que el travessem tranquil•lament fins arribar a la font, allà pugem al Poliesportiu i amb les Sardanes, el sorteig dels cistells i amb l’arròs dels que es quedin a dinar, acabarem aquesta festa que ha estat la XXIII Caminada Popular de Vallirana.
Els del Centre, pretenem que aquestes caminades, serveixin per fer obrir els ulls i que el fet de caminar no sigui solament un esforç físic, ens agrada ensenyar les quatre plantes que tenim a l’entorn , són com un veí que li coneixes el nom i el fas més teu, també donem algunes idees d’observació, les muntanyes de l’entorn, edificacions , forns de calç, la pedra seca. Tot un ventall d’activitats que s’han fet a la natura fins el segle passat i que han estat respectuoses amb el medi, ja que tots els materials formaven part d’aquest indret natural.
Ens agradaria també despertar, la necessitat de caminar, que no sigui una vegada a l’any i que vosaltres sols o acompanyats de la vostra colla. O amb la gent del Centre torneu a caminar i a descobrir nous indrets aquí o fora d’aquí, l’Excursionisme és una incursió al desconegut, una descoberta constant.
AGRAÏMENTS
A l’Agrupació Sardanista Espigues d’Or, per organitzar la ballada de Sardanes, a El Gorriaga Cantalou, a l’Ajuntament de Vallirana, a l’esforç dels botiguers de Vallirana que ens han ajudat i a tota una colla de voluntaris del Centre que han preparat i netejat els camins.
EL CENTRE
Som una entitat que amb una idea global de respecte a la natura, hem trobat diferents maneres de gaudir-ne.
Els escaladors enfilant-se a les parets, els Espeleòlegs baixant els forats, els caminadors fent sortides unes de més senzilles per la zona de Vallirana i unes altres de més llunyanes, els expedicionaris descobrint parts del món poc transitades, Els nens i nenes amb els seus monitors cada matí dels dissabtes fent activitats. Arreplegant quatre coses velles i relacionades amb la història de Vallirana, fent un arxiu de documents, amb un herbari de les plantes de Vallirana, una sala de projeccions, un gimnàs un rocòdrem, llibres i revistes especialitzats a la biblioteca del Centre, tot aquest conjunt amb les persones, és el bagatge que té el centre, diferents sensibilitats que miren de conviure amb la vista posada a la muntanya, si en vols més informació de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespres tens el Centre obert.
Estem adherits a: La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, La Federació Catalana d’Espeleologia, El Moviment Educatiu d’Excursionisme en el Temps Lliure Infantil i Juvenil de Catalunya, Azimut. Et pots federar segons l’esport que facis.
CAMINADA A ARDENYA
ITINERARI PENYA BLANCA ARDENYA
Comencem a caminar al final del carrer de l’església, a l’esplanada de la Barquera hi ha un camí de terra que puja al costat del carrer i que enfila la muntanya.
Recorregut: 0 metres; temps: 0 minuts; altitud: 200 metres
Deixem un camí que baixa a la dreta i seguim pel camí de l’esquerra, és un bosc humit ple de carsos. Seguim una mica el camí i n’agafem un a la dreta, que puja fort i queda encaixonat. El bosc també té roldors i al sota bosc de pi blanc hi ha la mata, el romaní. Arribats a una esplanada, agafem el camí de l’esquerra, que aquest va a parar a un de més ample i allà seguim cap a l’esquerra. Tornem a pujar una mica i passem per sota d’una línia elèctrica, amb un tallafocs que ens deixa al descobert els marges de les vinyes. Deixem el camí de l’esquerra, que queda mort, i seguim pel camí de la dreta, que baixa una mica i puja per arribar a l’antiga carretera del Mas.
Recorregut: 830 metres; temps: 25 minuts; altitud: 310 metres
Seguim cap a l’esquerra per la carretera asfaltada; a la cruïlla anem pel carrer de dalt i tota l’estona anem seguint pel carrer Brasil. Quan arribem a la rotonda encara seguim recta direcció al Mas de les Fonts; anem fins a les darreres cases, deixem el carrer que puja i, al costat d’una torre elèctrica, agafem un camí a la dreta que puja suaument.
Recorregut: 2000 metres; temps: 40 minuts; altitud: 340 metres
Seguim aquest camí ample per arribar a un camí a mà dreta que s’enfila. Hi ha arboç, alzines i pi blanc; el bosc és espès i fa diferents tarteres que s’escorren de les parets de Penya Blanca. A través de diferents esplanades, agafem alçada: cal vigilar les pedres que es poden despendre.
Arribem arran de paret, Penya Blanca. És una calcària molt pura. La calç que es feia amb la pedra d’aquesta zona era molt valorada. Ara seguim a mà esquerra i arribem a un petit mirador. Cal fer-hi una parada i contemplar tota la visió de la vall i les muntanyes de la llunyania:
Montserrat, la Creu de l’Aragall, la Mola, Sant llorenç del Munt, Tagamanent, la Calma, el Matagalls, el turó de l’Home. Montnegre, el Corredor, Collserola, Sant Pere Màrtir, el Puig Vicenç, a sota el Bosc Gran , el Pla de les Bruixes i Can Bogunyà
Arribem al Cim de Penya Blanca
Recorregut: 2700 metres; temps: 65 minuts i alçada: 498 metres.
Tenim a sota les pedreres, el camp del Muntaner i anem fent cap a l’esquerra, per carenar una mica entre cusconeres i alzines i anem baixant fent ziga zagues.
Aquí es pot observar el paisatge Kàrstic : importants pedregars i amb formes molt recargolades, per la força de la pluja, el clima i el sol calcari. Baixant una mica més, som al pla d’Ardenya, on hi ha importants avencs i més que n‘hi hauria, si el treball de les pedreres no els hagués fet desaparèixer. Cal estar atents, perquè l’afany de producció no faci que avancin més les pedreres per zones encara evitables.
Som a sota el camp, que voregem per l’esquerra, per sortir en una punta i predre el camí cap a l’esquerra; deixem, després, un camí a la dreta i seguim pel camí més fressat, per arribar a una casa enrunada, que és el Maset de la Vicenta.
Recorregut: 4.700 metres; temps: 1 hora 15 minuts; altitud: 480 metres
Deixem els camins de l’esquerra, que baixen al mas o ens porten al forn de calç, avancem una mica i tornem a deixar primer el camí de l’esquerra i després el de la dreta, anem sempre pel camí més fressat. És un camí molt planer que passa per boscos de pins amb sotabosc de garrics, algunes planes antigues, camps o vinyes, com la del Tita, on hi dos avencs el del Tita gran i el del Tita petit.
Anem deixant algun camí a l’esquerra i seguim sempre de pla, fins arribar a un encreuament on hem de deixar el camí de l’esquerra, que passa pel costat de la barraca, i seguir per l’esquerra, Observem que hi ha pins pinyoners a la vora del camí. Seguim endavant per arribar a un camí que deixem a l’esquerra i avancem pocs metres per trobar un petit corriol a l’esquerra que allà mateix ens porta a la creu d’Ardenya. Aquí es veu Begues i part del massís del Garraf.
Recorregut: 4.900 metres; temps: 1 hora i 35 minuts; altitud: 490 metres.
Tornem i desfem un tros de camí a la dreta, passem pel costat del camp del Tallaret i agafem el camí de la dreta que passa pel costat de la barraca i el pou, avui enrunats.
Hi ha diferents camps llaurats; ho fan els caçadors. Hi sembren gra, això fe que aus i conills , pensin que són al paradís, però en el paradís sempre hi ha una poma: els caçadors, amb quatre trets, posen el punt final a aquesta vida regalada.
Caminem per un pla que ens fa arribar al camí que volta les pedreres. Girem a la dreta i anem seguint de pla, arran del penya- segat i, mirant de no acostar-se a la timba, es veu el gran esvoranc que ens porta a un pensament del pla d’Ardenya d’abans, tan extens i tan salvatge.
Es passa a prop de dos avencs importants: el del Pompeu Fabra i el de l’Abat Escarré. Un cop ens acostem al camp del Muntaner, cal sortir d’aquesta pista cap a la dreta, deixar una altra pista, tombar una mica més a la dreta i agafar la pista cap a l’esquerra, que passa una mica més amunt de la pedrera.
Anem caminant, fent una mica de pujada. Després tornem a baixar, seguint amb vistes a la pedrera. Abans de girar cap avall, cal agafar un camí estret a la dreta.
Recorregut: 7.200 metres; temps: 2 hores; altitud: 460 metres
Anem canviant de vall; entrem al camí de les portes, una mica més enllà, trobem l’Avenc de les Portes al mig del camí. Caminem fins arribar a un tomb del sender amb unes penyes al costat. Aquí hi ha les portes i el camí torna a canviar de vall i s’obre sobre cal Muntaner i les Casetes. Després de la baixada, arribem a un camí pla que hem de seguir a la dreta.
Deixem un camí a l’esquerra i seguim cap a la dreta, per, tot seguit, deixar el de la dreta i seguir cap a l’esquerra en un camí que baixa fent giragonses, i ens porta a l’antiga carretera del Mas. Anem baixant per aquest camí ample, passem pel costat d’una guixera i d’una granja.
Seguim baixant a la dreta, passem pel costat d’una pedrera, que era el camp dels escolans, i baixem fins a la carretera. D’allà passem per la riera i pel darrere del Xipreret, per la font d’Armeda, anomenada per Font i Sagué en les seves exploracions espeleològiques; seguim pel camp fins al final de la Barquera d’on hem sortit.
Recorregut: 10.900 metres; temps: 2 hores i 45 minuts; altitud: 200 metres.
25 CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA
INTRODUCCIÓ
Ara fa 25 anys que vàrem començar la primera caminada Popular de Vallirana. Es va començar per ensenyar les muntanyes de Vallirana a la gent i amb l’ànim que aquest coneixement comportés un major respecte a la natura i que anéssim expandint-nos, en una forma de fer esport, cultura i lleure. En part s’ha aconseguit i en part no, encara hi ha gent que confon la muntanya amb un abocador, els que amb motors sorollosos es dediquen a desfer els camins, la pressió de l’entorn tan a prop d’una gran ciutat, torres elèctriques, pedreres, etc.. Però nosaltres continuarem estimant aquesta terra, perquè és la nostra.
CONSELLS PELS CAMINANTS
Aquesta guia és un suport de l’itinerari, que aquest any serveix per inaugurar el PR 163, sender que surt del Parc Central, va al Puig Vicenç i torna al Parc Central per Can Bogunyà.
Al ser un sender homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes, està pintat amb senyals blancs i grocs, com que tots els senders estan pintat d’aquest color, cal vigilar a la carena del Puig Vicenç ja que ens creuem amb dos senders mes.
En el mapa del Massís del Garraf de l’Editorial Alpina hi trobareu la senyalització d’aquest PR.
L'ITINERARI
Som al començament del camí al costat de la Masia Molí de Can Batlle, ara amb la roda de Calaixos reconstruïda, que a través de l’aigua fa moure l’antic molí.
Recorregut 0 Km., temps O hores, Altitud 200 metres.
Busquem el punt de sortida al costat esquerra a on surt un caminet que ens fa pujar una mica per sobre els horts, passem pel darrera del CAP i travessem el Parc Fèlix Alsina, fins arribar a la creu de la Missió, just al coll, agafem el carrer que baixa a l’esquerra, per l’avinguda Selva Negra., No el deixem fins arribar al cap d’avall de la baixada. A la paret de l’entrada del restaurant, seguim a la dreta pel carrer Argentina, abans d’arribar al parc, agafem el carrer que passa per sota, a l’esquerra, travessem el pont, agafem el carrer de la dreta, Carrer Poeta Pitarra, Un cop acabat l’asfalt, deixem el camí pla i n’agafem un a l’esquerra que puja en diagonal.
Recorregut 1110 m., temps 15 m., altitud 210 m.
Caminem pel camí més fressat puja una mica a través d’un sol vermell compost de sauló i ens trobem una vegetació espessa. A la dreta ens queden els horts de la vall, i el roure de Sant Silvestre.
Agafem el camí de l’esquerra, ja que el de la dreta ens portaria al pont de la Cucona, agafem la pujada, que és una mica forta. Trobem bruc Poal, deixem un camí de la dreta i tombem a l’esquerra, al cap de poc s’acaba la pujada i de pla anem per un camí envoltat de carços, hem de vigilar que no ens facin caure les seves fulles. És el pla de les Bruixes.
Seguim caminant fins el fons de la Vall, per un camí estret, però bo de caminar, fins que arribem a l’entrada del Bosc Gran. Aquí el camí s’enfilarà pel costat d’un antic forn de calç.
Ens ha variat el sol, ja que ara és més calcari, amb un to més clar. L’arbre que trobarem tot el camí és el Pi Blanc.
Pel camí que gira a l’esquerra i que amb algunes girades, ens porta al peu de Penya Rubí, les parets ennegrides pels efectes de l’aire i l’aigua sobre la paret calcària, aquí hi trobem té de roca. Pugem amb precaució pel camí que salva la paret. a banda i banda del camí anem veient: Bruc d’hivern, romaní, farigola, escuciarda, mata, marfull, arboç...
En un petit mirador al costat dret del camí podem contemplar el bosc gran, la carena de la serra del mas, la Vall d’Arús.
Recorregut 4,5 km. Temps 40 m., Altitud 410 m.
Sortim a un camí més ample, deixem el camí de l’esquerra i pugem pel de la dreta, fins a la carena. A l’esquerra es pot contemplar una falla allargada. Un cop a la carena, deixem el camí que baixa i agafem el de pujada a la dreta.
Tenim una bona visió sobre el Baix Llobregat, Veiem des del mar fins a Collserola, Santa Creu d’Olordre, El Montmany i el Puig d’Agulles. Deixem el camí de l’esquerra que ens portaria a Can Sala i Santa Maria de Cervelló, agafem el que puja a la dreta i que ens porta amb una pujada una mica dreta fins al cim del Puig Vicenç.
Recorregut 5,3 km. Temps 1 h.35 m. Altitud 469 m.
Anem seguint aquest camí ample, que transcorre per la carena. Anem deixant camins que moren a les torres elèctriques, Trobarem un camí a l’esquerra que hem de deixar i continuar pel de la dreta i que careneja. Aquest camí, que separa els termes de Vallirana i Torrelles de Llobregat, ens porta a una petita esplanada d’on surt un camí a la dreta, el camí que continua per la carena, també porta les marques de PR., però no és el nostre, hem de seguir el que va a la dreta i que comença a baixar.
Baixa cap a la vall, trobarem altres camins a la dreta que els hem d’anar deixant i continuar pel més ample, que va per la dreta, sempre de baixada, fins arribar al fons de la Vall, a sota el coll del Pi de les tres soques.
En el fons de la Vall, cal vigilar perquè no hem d’agafar cap camí de pujada i hem de caminar pel que baixa pel cantó esquerra de la riera mirant a Vallirana. El sol hi ha punts que és una mica argilós.
Trobarem varis camins a la dreta que els deixem, el primer ens portaria a un forn de calç molt ben conservat, caminant uns 200 metres.
Caminant de baixada abans d’arribar a un torrent, amagada a sota a la dreta hi ha la font del Salt del Bou, aquesta font raja poc, però a l’aigua neta després de ploure si poden veure salamandres, amb els colors negres i grocs que donen un to bonic a aquest racó, a la paret de la font hi ha falgueres.
Sempre pel camí planer, anem avançant, trobarem camins que pugen o baixen a ma dreta o esquerra, fins arribar al Polvorí, antiga mina de guix i posteriorment polvorí abans de la guerra i després.
Deixem els camins de la dreta i de l’esquerra i continuem pel camí central entre marges de pedra i tanques dels camps del costat.
Recorregut 10,1 km, temps 2h i 45 m, altitud 230 m.
Arribem als plataners, deixem la carretera de l’esquerra que va a Can Bogunyà, agafem el caminet que surt a l’esquerra, entre mig dels arbres, passem pel cantó esquerra de la riera, i arribem a Sant Silvestre, a Sota el Roure i a dalt les restes de la capella, per tornar a Vallirana, hem de caminar pel camí que va a la dreta i pugem al carrer Argentina, que el seguim fins a la Selva Negra, pugem per l’avinguda Selva Negra, fins al trencall de la Creu de la Missió, allà agafem el camí que habiem fet de pujada i ens porta al Parc Central
Recorregut 11,2 km. Temps 3 hores Altitud 200 metres.
S’ha acabat la caminada 25 anys de fer camins junts a les muntanyes.
ACTIVITATS
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Federació Catalana d’Espeleologia
Azimut, Moviment Educatiu d’excursionisme infantil i Juvenil de Catalunya.
A través d’aquestes federacions es poden treure les corresponents llicències federatives que cobreixen la pràctica dels esports de muntanya en totes les seves modalitats.
El Centre està obert de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre, on us podran informar de les diferents cobertures i els avantatges d’aquestes assegurances.
També hi tindreu informació de les activitats que organitza la secció infantil, en els casals d’hivern, els casals d’estiu i les estades d’estiu.
A la Muntanya ves-hi preparat.
AGRAÏMENTS
La caminada és un treball de la gent del Centre, aquestes ratlles són per agrair a tots els col•laboradors anònims que hi han treballat.
A través de la caminada volem obrir una finestra a la visió de les muntanyes i els espais naturals que ens envolten.
Esperem que tots aprenguem a estimar una mica el nostre entorn, així podrem continuar amb la finestra oberta i que es vegi tot endreçat.
26 CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA
INTRODUCCIÓ
A poc a poc o més de pressa, segons les possibilitats de cadascú, tornem a arrencar aquesta caminada, la de Vallirana, després d’una pila d’anys, la caminada és un retrobament amb la natura, es com la festa major del moviment excursionista de Vallirana, l’evolució del temps, fa que hi hagi gent que va a la muntanya amb diferents interessos, dels que nosaltres volem potenciar, els que respecten l’entorn, per aquest motiu, és el primer any que hi participa gent amb bicicleta, ja a l’any passat hi va participar gent corrent. Així volem potenciar diferents maneres de veure el mon, totes respectant la natura i totes adaptades a les possibilitats de cada persona, no hi ha premis als primers, ni els darrers hauran perdut, la competició es de cada participant, de treballar el seu cos i el seu esperit, per estar content i no enrabiat perquè li han faltat unes passes i uns minuts. No deixem que ens marquin les velocitats ni ens emborratxi la benzina. Emborratxem-nos, de l’aire, del color i de la sensibilitat i d’un xerric de vi si cal.
CONSELLS PELS CAMINANTS
Aquest itinerari transcorre a estones per un PR i també per altres itineraris de caminades anteriors.
Feu cas dels senyals de color blanc
Si camineu una estona sense veure cap senyal, torneu enrere fins a trobar-ne una altre.
Respecteu l’entorn. No llanceu papers ni deixalles.
Cada persona ha d’anar al seu pas, no facis esforços innecessaris, ja que tothom té el mateix premi.
L'ITINERARI
Sortim de la Masia Molí de Can Batlle i a la dreta de la riera passem per sota el passeig entre la curs d’aigua i la paret que ens porten fins al creuament del carrer que va al Cap, aquí seguim a la dreta i pugem al carrer Miquel Batlle que el seguim a l’esquerra fins el final.
Travessem per sota el carrer de l’església i vorejant la barquera que la deixem a la dreta, a la rotonda, travessem el camí de ronda i pugem al passeig de vianants que l’anem seguin en direcció al restaurant xipreret, un cop a la carretera 340, la travessem pel semàfor i un cop a l’altre banda, la seguim interiorment per la dreta, passem pel costat, del qui qui ri quí, la deixalleria i les fruites i agafem el camí que puja a la dreta per arribar fins a Can Rovira.
Aquesta masia, antigament, distribuïa l’aigua a Vallirana. Un cop passada, travessem a l’esquerra a on hi ha una cadena, deixem un camí a la dreta, passem per un creuament i seguim recte, tornem a deixar-ne un a la dreta que ens portaria a cal Beco , aquí també deixem el PR que va a Gelida. Seguim pel camí ample.
Al sota bosc tenim una sèrie de plantes que anirem trobant tota l’estona. L’esbarzer, la ginesta, la mata, el romaní, el roldor, la canya, la lleterassa, i d’arbres, predomina el pi amb alguna alzina i algun roure, deixem el camí que baixa i girem a la dreta, tornem a girar a la dreta, per tot seguit al costat de la barraca de pedra, girar a l’esquerra. El camí de dalt ens portaria també a cal Beco i el de baix a les antigues guixeres del costat de cal Jep. Aquí hi havia antigament l’abocador de deixalles de Vallirana.
Pel nom dels Ensorrats es coneix aquesta cornisa de pedra que voreja tota aquesta muntanya, aquest nom li ve, perquè a molts llocs la paret de davant està despresa de la roca del darrera, fa diferents agulles i pous que el pes de la pedra sobre el terra, ha anat desprenent aquesta de la paret original. A les parets hi ha diferents vies d’escalada.
Recorregut 1.500 metres, 45 minuts i altitud 300 metres.
Passada la cabana prenem un camí a la dreta i tot seguit a l’esquerra, per una forta pendent, que ens porta de mica en mica al pla de dalt de Penya Rubí. En aquestes pujades al mig de la pedra hi ha te de roca, similar de gust al te de les típiques infusions.
Som a dalt del camí ample, deixem el de la dreta que ens duria a Cal Beco i seguim per l’esquerra, al costat del camí hi ha una planta amb uns botonets blaus, que la coneixem com a escusiarda, a altres llocs en diuen foixarda.
A sota es veu la masia de can Muntaner i les pedreres de la Fou. A dal el pla hi ha un encreuament, agafem el del davant , al cap de poc el de l’esquerra.
Recorregut 2.500 metres, una hora de camí i altitud 350 metres.
Ara el camí baixa i es va encaixonant i entrem en un barranc humit, perdem alçada, fins arribar a sota can Julià, deixem el camí que puja del ciment, nom que en deien de la pedrera abandonada de Cal Garcia.
Recorregut 2.900 metres, una hora i deu minuts i altitud 260 metres.
Seguim el camí que a la dreta torna a pujar, ho fem pel costat dret del torrent, si ens fixem a l’esquerra hi ha un gorg al mig del torrent. A mida que pugem va vegetació s’aclareix i és més sec.
Girem a la dreta, tornem a girar a la dreta i mes endavant a l’esquerra. Després altre cop a l’esquerra. Si ens hi fixem hi ha uns albers, arribats al pont dels tres arcs girem a la dreta , tornem a fer-ho a la dreta , ara a l’esquerra i a la dreta i amb aquestes zigues zagues ens plantem a la carretera de Can Cases a Tocar de la 340, remuntem a la dreta a sobre els camps i els travessem arran de marges i paral•lels a la carretera, travessem el camí que aniria a Sant Ponç, seguim caminant pel camí de l’altre banda, fins arribar pel costat de sota la carretera.
Hem passat per uns camps, ara erms i ens enfilem una mica pel bosc, deixem un encreuament de camins i continuem pel del mig, pujant una mica més, deixem dos camins a la dreta , ara agafem el del mig i tot seguit trobem la pista nova que surt de la carretera 340, l’agafem cap a la dreta, arribem a una cruïlla, per on continua un camí, per sobre el pla de les Comes i un altre de nou que baixa.
Recorregut 4.500 metres, una hora i 30 minuts i 420 metres d’altitud.
Itinerari més dret
Si hem agafat el camí que va per dalt la carena a 200 metres girar a l’esquerra i una mica més endavant en una placeta, cal agafar un camí a l’esquerra que baixa de dret, hem tingut tota l’estona Corbera al davant.
De baixada trobem un corriol que hem d’agafar a l’esquerra, passem un camp llaurat i baixem també cap a l’esquerra, fins arribar al camí ample a on ens trobem amb l’altre itinerari.
Recorregut 6.000 metres, dues hores i 300 metres d’altitud.
Itinerari més suau
És una pista ample, que va perdent alçada amb diferents revolts i que es va creuant amb camins tallats, que hi havia abans de fer la pista. L’Hem de seguir fins arribar al fons, aquí hi ha un camí a l’esquerra, que no hem de seguir, que ens duria al pont del Lledoner, nosaltres hem de seguir a la dreta, que ja va planejant una mica i que tot aquest espai al passar pel mig del torrent té força humitat.
Deixem uns pous a l’esquerra i continuem per la dreta, s’eixampla el camí i anem cap a la dreta. Arribats a un punt que fa dos camins a la dreta que s’ajunten i van a Sant Ponç, nosaltres hem de continuar per l’esquerra i començar a pujar una mica, al cap de poc de deixar un camí a dreta i esquerra i pujar més, ens trobem el camí primer.
Recorregut 6.400 metres, dues hores i 300 metres d’altitud.
Anem cap a la font pujant una mica més, deixem algun camí perdedor, fins arribar pel camí més ample pel costat de dues petites coves, tipus balma, a l’esplanada de la font, que ens queda a l’esquerra, amb el safareig ple d’aigua , les feixes de sota les cuidaven des del monestir de Sant Ponç, és un espai amb aigua i el sol és molt fèrtil. Aquí hi trobem Roures i Alzines.
Caminem endavant deixem un camí a l’esquerra, pugem a la cruïlla de Coll Verdaguer, a la dreta aniríem cap el Lledoner, a l’esquerra, cap a Can Cases, nosaltres hem de continuar pel del mig.
Recorregut 8.200 metres , dues hores i 25 minuts i 320 metres d’altitud.
Passem per la pedrera de marbre que ens queda a l’esquerra i seguim fins a la paret de Cal Beco, que l’hem de passar per l’esquerra, sense baixar a baix, deixem un altre camí que baixa i seguim fins arribar al camí ample que baixa de can Cases, el seguim a la dreta, fins arribar al primer carrer asfaltat de Vallirana, deixem el Carrer de Can Cases a la dreta i seguim pel carrer Puigmal que surt de l’esquerra, una mica més endavant agafem unes escales a la dreta , baixem, travessem el carrer Port de la Bonaigua, continuem baixant Al Carrer Maria Cristina, anem fins la cruïlla a la dreta i al mig de l’encreuament tornem a trobar les escales que baixen, traspassem el carrer Goia, fins el carrer Bon Aire i a la cantonada de l’Ordal, tornem a trobar les escales, que ens porten al mig del Parc dels Ocells. Aquí fem el sorteig dels cistells i ja per tornar al par Central, cal agafar el carrer Lluís Companys i pel pas soterrani hi anem a parar..
Recorregut 11.100 metres, dues hores 45 minuts i 200 metres d’altitud.
A treure’ns les sabates i a descansar i a l’any que ve, si hi ha forces, ens tornarem a trobar.
L’ITINERARI Sant Silvestre, Roca del Barret, Vall d’Arús
Comencem a sota el roure de Sant Silvestre
Altitud 219 metres
Passem per un camí arran de riera, amb canyes al voltant, travessem un rierol per un pont que no es veu, i anem a parar als plataners de Can Bogunyà, sense travessar la riera, deixem el camí asfaltat que puja i agafem el del davant , aquest camí passa entre les parets de terra i la riera embardissada, arribem a uns camps de cirerers de cal Segarra , deixem el camí de la dreta, pugem una mica més i ja som al Polvorí.
Altitud 254 metres, recorregut 700 metres temps 15 minuts.
Si es vol visitar el polvorí, cal anar en compte, ja que ha sofert ensorraments a l’entrada. En altres caminades ja hem explicat que era una antiga guixera, que posteriorment es va fer servir com a polvorí a l’etapa republicana i que finalitzada la guerra es va encendre.
Ara agafem el camí de més a la dreta, planeja una mica, la vegetació d’aquest sector té com a arbre dominant el pi blanc, barrejat amb alguna alzina, el sota bosc, està format, per molts carços, també té l’arboç amb les cireres de pastor que a la tardor si coincideixen pluges fa uns fruits molt bons, trobem la mata, el romaní, l’argelaga, el roldor, el lligabosc, l’Aritjol, el Marfull
Anirem veien diferents tipus de sol, ja que el camí passa entre el Sauló rogenc , (arenisca silícina), amb petites bosses argiloses, amb els sols més clars, amb una barreja de sols carbònics on predominen les calcaries del Triàsic, calcaries laminades del Juràsic, cal destacar el paisatge Karstic, que es forma a les parets i a les parts superiors de les muntanyes, on les pedres calcàries agafen diferents formes, produïdes pels àcids de l’aigua sobre la pedra.
Cal vigilar a l’anar per aquest camí, perquè l’hem de deixar al cap de poc i agafar-ne un de més estret a l’esquerra que s’enfila amunt, l’anem seguint fins arribar a una clariana del bosc al davant hi ha un torrent que hi havíem passat en anteriors caminades, ara intransitable. Hem d’agafar el camí que tomba a l’esquerra.
Passem per un bassal d’aigua i argila, que són els banys dels senglars, hi venen a prendre les aigües i els fangs, s’omplen de fang i es freguen als arbres per desparassitar-se, es veu un pas que puja i un que baixa, bruts de terra, per on passen.
Pugem una mica més, per deixar aquest camí més ample que queda tallat per la vegetació i agafem el Camí de la Senyora, a la dreta. És un sender que sempre ha existit, el vàrem recuperar, però amb els incendis i la posterior crescuda de la vegetació es va perdre, són d’aquells camins savis, que pugen molt, però que ho fan d’una manera que no ho sembla.
El bosc es recupera sol i la lluita d’uns pins amb uns altres, farà que a la llarga uns es facin mes forts i arribin a dominar el seu espai. Hi ha trossos molt aeris, es veu parts de Vallirana i del Baix Llobregat, a sota una vegetació espessa, que omple el barranc.
Arribem a un camí més ample , deixem el que baixa i pugem a l’esquerra, Tornem a deixar un camí que baixa, ara a l’esquerra i seguim de pla a la dreta, deixem ara un camí que baixa a la dreta i agafem el que puja a l’esquerra, que ens porta al camí del Mas de les Fonts, si el seguíssim a la dreta aniríem a la font, però nosaltres hem de caminar cap a l’esquerra. En aquest sector hi ha unes quantes alzines, la vegetació es va tornant més pobra, degut a què estem en una part elevada i més seca, aquí hi trobem també el bruc d’hivern. Aquest camí ens obre unes vistes, a on hi ha Montserrat a l’esquerra, el Montseny al darrera, Collserola, Barcelona. També les torres elèctriques, un entramat de fils que traspassen les nostres muntanyes i que potser fora millor, transportar aquesta electricitat aprofitant traçats d’autopistes i enterrades, contribuiríem a disminuir l’impacte visual i ecològic, però això no ho diu Fecsa-Endesa.
Altitud 431 metres, temps 1 hora 10 minuts recorregut 3.100 metres
Ara hi ha dos camins, deixem el de l’esquerra, que ens portaria a la pedrera de l’home mort, i seguim el de la dreta. Uns senyals grocs i blancs, són d’un sender de petit recorregut que ens duria a Begues, els hem de seguir una estona.
Cal veure a dalt els contraforts de la serra del Mas i marge del Moro, que estant ennegrits per l’afecte de l’acidesa de l’aigua sobre la pedra.
Tenim dos camins, tots dos van al mateix lloc, agafem el de l’esquerra que és més bo, deixem dos camins estrets a l’esquerra primer i a la dreta després, seguim pel camí pla, que va a Begues, tot seguit deixem dos camins a l’esquerra, arribats a un encreuament que hi ha un camí a la dreta que baixa del marge del Moro, si el seguíssim aniríem a Begues, hem d’agafar el camí pla a l’esquerra. Camí recte i planer, envoltat de vegetació que va a trobar la Roca del Barret.
Altitud 489 metres, temps 1 hora 40 minuts recorregut 5.200 metres.
Aquí tenim un balcó que ens obre un paisatge on tenim a l’esquerra Brugués amb el castell de l’Eramprunyà, a sota el començament del Garraf, amb la costa, la Penya Bruguera, Sant Ramon i als peus, la vall que va de Torrelles a Begues.
Comencem a perdre alçada per un camí estret i pedregós que cal vigilar una mica de no relliscar, és curt i ens porta a un camí més ample que continuem baixant a l’esquerra.
Trobem un camí que ve de dalt i seguim baixant per la dreta. Arribats a un camí més ample, deixem el de la dreta i continuem cap a l’esquerra. Tornem a trobar un encreuament de camins en una petita esplanada, agafem el camí de la dreta, passem pel costat d’una tanca d’uns dipòsits d’aigua. Deixem un camí a l’esquerra i seguim caminant pel camí ample, que encara té els senyals del sender, Mes endavant deixem el camí del sender que ens portaria al Puig Vicenç i seguim el camí de l’esquerra, que va cap a la Vall d’Arús, deixant un camí perdedor a l’esquerra.
Altitud 405 metres, temps 2 hores 20 minuts, recorregut 6.300 metres
Deixem un camí a la dreta, i més endavant tornem a deixar un camí a la dreta, en aquest bosc hi trovem algunes sabines.
Arribem al fons de la Vall d’Arús i deixem el camí que puja a l’esquerra, que aniria al Mas de les Fonts, agafem el de la dreta que va a Can Bogunyà.
Altitud 375 metres, temps 2 hores 40 minuts, recorregut 7.100 metres.
Anem baixant suaument pel bosc de carços i roldors. Hem d’anar seguint sempre el camí Central, en deixem un que ve de l’esquerra i un altre també que ve de l’esquerra, passem per la font del Salt del Bou que ens queda amagada a sota el marge de l’esquerra i en un revolt, a sobre hi fa una petita torrentera, que surt de sota uns espadats.
Anem deixant camins a dreta i esquerra, continuem sempre pel camí central, fins arribar al polvorí, on hem de continuar baixant, pel camí Central, fins arribar als plataners, d’aquí per un camí estret, per on hem vingut a ma esquerra, anirem fins al Roure de Sant Silvestre.
Altitud 219 metres, temps 3 hores 30 minuts recorregut 10.100 metres.
27 CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA
INTRODUCCIÓ
Som al Roure de Sant Silvestre que es manté ufanós, perquè molt a prop i passa una deu d’aigua que va al safareig de sota els horts, a sobre hi ha la Capella de Sant Silvestre, molt deteriorada, a pesar dels esforços que s’han fet per la seva conservació. Mentre les ordes de nenets devastadores, que pinten, embruten o trenquen, no siguin educades per les seves famílies, que precisament no estan desestructurades, però si aculturitzades, haurem d’amagar les coses per protegir-les.
Aquesta caminada la fem per uns boscos que antigament es treballaven, al llarg del camí hi anirem trobant; marges, barraques, forns de calç, fonts, pons, camins i corriols, que unien tot aquest entramat muntanyós i que aprofitant les pedres i la terra junt amb l’aigua feia viure la gent d’aquest lloc. És interessant de respectar aquests entorns per traspassar als que vinguin demà aquestes petjades d’una manera de fer, que ha bastit un poble, en l’esforç d’ordenar totes aquestes pedres.
CONSELLS PELS CAMINANTS
Aquest itinerari transcorre a estones per altres itineraris de caminades anteriors.
Feu cas dels senyals de color blanc
Si camineu una estona sense veure cap senyal, torneu enrere fins a trobar-ne una altre.
Respecteu l’entorn. No llanceu papers ni deixalles.
Cada persona ha d’anar al seu pas, no facis esforços innecessaris, ja que tothom té el mateix premi.
L'ITINERARI
Altitud 210 metres. Comencem a caminar pel camí estret a ma esquerra i que després voreja la riera de la Vall d’Arús. Fins arribar als plataners de Can Bogunya, a on hi ha l’antiga font, ara seca. Travessem la riera, i a l’altre cantó agafem un camí arran d’ella, que va cap a la dreta, el seguim i tenim a l’esquerra un marge de pedra seca, molt llarg i ben treballat, més endavant i per un trencament del marge pugem a dalt per l’esquerra i som en un camp abandonat, seguim cap a la dreta, al final del camp deixem el camí de l’esquerra que es perd i seguim pel de la dreta molt estret i ple de carços (Càrritx) aquestes plantes que ens venen de l’Àfrica i que tallen , hem passat per una terra vermella, que és de sauló, Seguim per la dreta i deixem un camí perdedor a l’esquerra, altre cop cap a la dreta, hem deixat enrera plantes com el roldor, que cal vigilar perquè fa uns fruits, boletes de color negre, molt tòxics.
Passem per un camí, aguantat a la dreta per un marge de pedra seca, amb unes pedres molt grans i molt ben construït, ja que s’aguanta sobre una pendent important, aquesta camí carreter en altres temps suportava el pas de carros i es complementava amb un pont que hi ha al final del camí, el de la Cucona, una cucona és una petita bassa d’aigua, que hi ha al fons del torrent i que sempre es manté plena, serveix per abeurar els animals dels bosc.
Recorregut 900 metres, 15 minuts de camí i altitud 236 metres.
Travessem el pont i continuem el camí una mica perdut i sortim a un camí ample que puja, el seguim a l’esquerra, deixem el que es perd a l’esquerra i seguim a la dreta, al cap de poc, deixem l’ample a l’esquerra i agafem l’estret de la dreta. El bruc d’hivern, fa unes flors rosades, el terra és sec i ja es diu, terra de bruc, terra de poc suc.
Els pins petits surten del cremat i els romanins florits, amb la foixarda i en el camí alguna olivarda, planta que aprofita els terrenys erms per créixer, també hi trobem l’argelaga amb les seves punxes, l’estepa i la mata.
Deixem a l’esquerra un camí que puja, i arribem al forn de calç, que hi estem fent uns treballs de restauració. Els forns de calç, tenen diferents estructures, primer, uns que es construïen en el mateix llocs de les pedres i consistia en un cilindre, sense pedra de revestiment, després els altres que tenien un revestiment de pedra de sauló, que feia de refractari i després uns de ciment armat.
Aquest forn de calç, és dels segons , que estaven folrats de sauló, aquest amb l’escalfor feia un envidriat d’un to verdós, que encara es conserva, l’obertura de l’esquerra era la barraca on es dormia, mentre es feien els torns de cocció i el semicercle de l’entrada era un cobert que servia per resguardar-se, de les inclemències del temps.
Recorregut 2.600 metres, 40 minuts de camí i altitud 281 metres
Seguim avançant fins el camí ample el deixem a la dreta i seguim de pujada a l’esquerra, just a la cantonada hi ha una barraca de pedra seca, part d’ella enrunada, barraca de vinya escampades per tot el bosc. Si mirem amunt n’hi ha dues més
Anem trobant l’arboç amb els seus fruits vermells i les flors blanques, una curiositat és que aquest arbre pot tenir flors i fruits al mateix temps, l’heura, l’arítjol i el lligabosc, tres lianes que anirem trobant, la primera amb una fulla en forma de cor i suau, l’arítjol amb punxes al tronc i a les fulles i el lligabosc amb unes flors perfumades a les puntes, madreselva, li diuen en castellà.
Passem pel costat de la Font del Salt del Bou, sota el camí a l’esquerra, que quasi no raja mai.
Camí amunt i abans d’arribar al trencall, ens queda una barraca de vinya, molt conservada, però que costa de veure, a la dreta del camí, la vegetació la protegeix.
Som al fons de la Vall d’Arús.
Recorregut 3.900 metres, una hora caminada i 360 metres d’altitud
Hi ha diferents camins el de l’esquerra ens duria al Puig Vicenç, agafem el de més a la dreta, anem enfilant aquest camí fins arribar a la font del Ginebre, es refereix a càdecs o ginebrons, arbusts amb unes fulles primes i que punxent. La font també raja molt poc, és lloc on s’abeuren els animals del bosc, la pega és que els caçadors també ho saben.
Recorregut 4.400 metres, 1 hora 10 minuts i 393 metres d’altitud.
Continuem pujant per aquest camí carreter, ample i amb molta vista sobre la vall, en un revolt hi havia un paratge a on hi havia una pedra immensa que se’n deia la pedra que cau, fins que va caure, ja no hi és. Arribem a una antiga pedrera, que es diu de l’home mort.
Recorregut 5.400 metres , 1 hora i 25 minuts i 422 metres d’altitud.
Continuem pel mateix camí, deixem el camí de l’esquerra, a ma dreta contemplem les muntanyes al fonts de Collserola, La Mola de Sant Llorenç i Montserrat.
El camí és sec però va començant una vegetació mes frondosa i es torna més humit, estem a prop de la font del Mas, a ma dreta hi ha un camí que el seguirem si volem fer la caminada més curta 10 km., si no recte.
Recorregut 6.500 metres, 1 hora 50 minuts, altitud 426 metres.
Agafem el camí de l’esquerra que puja, el de la dreta ens portaria a la font del Mas a 100 metres, que hi passarem de baixada.
Fem unes pujades fortes, una petita baixada, per salvar el torrent del Salt del Bou i ja una altre pujada, sota la penya esquerdada, que de dret ens situa a dalt del pla, de la Serra del Mas. La vegetació; mata, garric, arboç i romaní i pi blanc amb alguna alzina.
Recorregut 8.300 metres, 2 hores 20 minuts i altitud 549 metres
Deixem el camí de l’esquerra i anem cap a la dreta, deixem tots els camins a l’esquerra i seguim sempre a la dreta, fins que el camí gira a l’esquerra, però no hi altre camí, som al Marge del Moro, aquí hi diferents avencs, entre ells el del Marge del Moro.
Recorregut 9.400 metres, 2 hores 40 minuts, 560 metres altitud.
Zona de rovellons, però ja estan tots collits, anem baixant camí, cap a la dreta i novament al pla, camí cap a la dreta, som al Pla d’Ardenya, continuem una mica mes i arribem al Maset de la Vicenta, antic hostal, aquí al costat de les alzines, agafem el camí que baixa pel mig, tot seguit tombem pel camí vell a la dreta, més avall deixem el de l’esquerra i altre cop tornem a deixar el de l’esquerra que baixa al Mas, per seguir de pla cap a la dreta, primer trobem la Font Vella del Mas i després la Font Nova.
Recorregut 11.800 metres, 3 hores 15 minuts, 315 metres d’altitud.
Deixem el camí de la dreta, tornaríem amunt, seguim una mica més i agafem el camí estret de l’esquerra, avall.
Terra blanc i sec, no anem a l’esquerra, seguim a la dreta, també a la dreta i ara a l’esquerra, al davant hi ha el Puig Vicenç, pel cantó esquerra de la muntanya, anem baixant per un corriol, que volta la muntanya i ens va portant al fons de la vall, a baix del camí hi ha fang i aigua, lloc que aprofiten els senglars per rebolcar-s’hi i treure’s els paràsits. Baixem uns graons i entrem en un camí carreter, el seguim a la dreta, arribem al Polvorí, que va servir de polvorí i guixera, a l’altre cantó del camí hi ha el forn a on es coïa el guix.
Ara baixem a l’esquerra, tot seguit seguim a la dreta, per la barana d’uns camps de cirerers.
Deixem el camí que ve de dalt, asfaltat, i agafem a l’esquerra el petit camí entre els plataners.
Resseguim el camí, arran de riera, entre canyes i fanals , entrem a la petita plaça del Roure de Sant Silvestre i si ens queda temps pugem a dalt a veure la Capella de Sant Silvestre, a dins hi havia unes sitges pel gra, un enterrament d’un nen petit, que és al Centre i també són al Centre, unes rajoles pintades de la capella original, podeu passar un dimarts a veure-les.
Recorregut 15.500 metres, 4 hores, itinerari curt 10,200 metres 3 h.
27 CAMINADA POPULAR DE VALLIRANA
INTRODUCCIÓ
Amb el fred humit del matí ens disposem a fer una nova caminada, per llocs estrets i a estones embarrancats, per continuar després per camins amples, alguns d’ells llaurats per motos i quads.
De vegades ens preguntem, en la més innocent de les preguntes. Com és que els camins estan tan malmesos?. Hi ha una llei que van treure les autoritats del país, el trànsit d’aquests vehicles, han de passar per uns camins determinats, que facin més de quatre metres, que són els principals, i et trobes després corriols, com veureu avui, pràcticament llaurats, d’un metre escàs d’amplada.
Hi ha la llei i uns agents rurals, amb cotxes per anar per la muntanya. Curiosament no atrapen aquestes màquines infernals i si que atrapen jubilats que trisquen per sota les àligues de la Vall d’Arús o que fan un banc al costat del camí.
L'ITINERARI
Altitud 210 m. Recorregut 0 m temps 0 metres
Des del Parc Central comencem a caminar, mirant la carretera, fins a l’alçada del Poliesportiu, travessem per sota el túnel i anem a parar al Carrer Lluís Companys, el seguim pel cantó dret fins arribar a unes escales, les de l’Emili Freixes, que ens porten a dalt la plaça, agafem el carrer Catalunya, tombem a la dreta pel carrer Maragall, sempre a la dreta, fins arribar al carrer Sant Antoni, tombem a l’esquerra, seguim carrer endavant fins a la cruïlla, allà agafem el carrer del mig del torrent de l’arboçar, a buscar un petit camí enganxat al cantó dret del carrer, que és el camí del soldat.
Del camí del soldat, descartem-ne cap guerra o escaramussa, es diu així perquè si ens posem a la tarda, passades les darreres cases del carrer Montserrat i mirem a les penyes del Corral, es veu la silueta d’un soldat romà. Casualitats de la llums i les formes.
També cal dir que si no ens agraden els camins penjats, a part de quedar-nos a casa, a la cruïlla, podem agafar el carrer pla, tombar a l’esquerra pel carrer Montseny, després altre cop a l’esquerra pel carrer Rocosa i al final d’aquest carrer per un petit corriol, enganxem el camí del Soldat que ve per l‘esquerra.
Tornem al començament del camí del Soldat, aquest camí passa arrambat per sota les penyes, de primer per unes feixes d’antigues vinyes, on ara, hi ha crescut el pi blanc, que s’escampa com la mala herba, amb alguna olivera, alguna alzina i també comencen a despuntar petits lledoners que s’adapten molt bé en aquest sòl i que potser dins de molts anys ens canviïn el paisatge.
Perquè la natura, principalment, està feta de paisatge, és així que contemplant-la sabem si està bé o malament, perquè aquest paisatge endreçat i amb bon aspecte, ens dona la qualitat ambiental del bosc.
Per petits marges anem fent fins a trobar la cascada, que és la part central de les penyes, hem passat un seguit de plantes, el romaní, la farigola, l’esparreguera, el fanal, la mata, l’escuciarda, la sabina i la nostra palmera representada pel margalló i arrapades a la paret la dauradella i el te de roca. Seguim encaixonats pel camí, fins arribar a una petita cruïlla, a la dreta ens queda el camí que puja del carrer Rocosa, seguim amunt per l’esquerra, salvem alguns desnivells, que el camí ho fa sàviament i ens plantem a dalt, abans d’arribar a la torre elèctrica, agafem un camí a l’esquerra, que ens porta a un de més ample, que també agafem a l’esquerra.
Després agafem una drecera a la dreta, que passa encaixonada pel costat esquerre del petit torrent, enmig d’esbarzers, canyes, aritjols, roldor i marfull, cap fruit d’aquestes plantes és bo. Quant som a dalt i ja veiem la llum més clara. Aquí travessa el camí que seguim cap a l’esquerra.
Aquest camí de primer una mica tapat, es va obrint per deixar veure una vista esplèndida de Vallirana, va resseguint el dibuix de les penyes i ens deixa veure el paisatge urbanitzat del nostre poble, encara que sigui a sobre penyes a voltes el camí passa aguantat per uns marges de pedra seca, si ens endinsem al bosc i resseguim els plans arran de penyes, hi descobrirem uns marges de pedra seca impressionants, que arrenquen de damunt de les penyes, per bastir unes esplanades a on poder plantar la vinya. Deixem alguns petits camins que baixen, són mes aviat passos d’animals i mirem de planegem, sortim de la frondositat i ens situem en un terreny eixut i de mala qualitat, que fa que els arbres i les plantes tinguin un creixement molt escàs.
Arribem a un camp erm. El seguim pel costat cap a l’esquerra, fins arribar a l’extrem i aquí d’un salt, anem a parar al camí de Can Cases.
Altitud 400 metres recorregut 3.100 metres temps 1 hora.
El seguim a l’esquerra fins arribar a un encreuament, en aquest espai de camí veiem a la dreta el monestir de Sant Ponç i Corbera, agafem el camí planer de l’esquerra, el continuem de pla, fins arribar a Coll Verdaguer, un encreuament de camins, el de la dreta va a la Font, hem d’agafar el del costat d’aquest pels que vulguin fer l’itinerari llarg o bé el de l’esquerra pel curt.
Anem al llarg, passem pel costat de dos forns de calç, un una mica enrunat i l’altre molt ben conservat, folrat de pedra de sauló que amb l’escalfor del foc fa un envidriat de color verd. Ara pugem per un camí pedregós, molt trencat pel pas de les motos. Una mica més i arribem a dalt. Som a Coll Verdaguer, altitud 451 metres, recorregut 6,100 metres 1,40 hores. emprenem la baixada a l’esquerra, un petit corriol a la dreta, que no el seguim, va a la cova de Coll Verdaguer, seguim baixant per un camí pedragós i trencat, també fet malbé per la col•laboració dels motoristes, tenim dos camins, seguim el de l’esquerra, arribem a una esplanada, a on han nascut dues cases, som al municipi de Cervelló i els hi han fet aquest gol, caminem a la dreta, un petit corriol a la dreta, que no el seguim, ens portaria a la cova dels xampinyons, baixem una mica més i seguim a la dreta pel fons de la vall, la de les Comes, fins arribar a baix, deixem el camí de la dreta i passem pel costat d’un pou abandonat, baixem, travessem la pista, i seguim baixant, deixem el camí enfangat de la dreta i baixem una mica més, travessem el torrent, a la dreta, i agafem el camí del PR marcat, que puja.
Altitud 270 metres, recorregut 8.700 metres 1,45 hores.
Quasi bé a dalt, anem deixant els petits camins de l’esquerra que ens porten als camps i seguim pel camí de l’esquerra, sempre, fins arribar al pla. Tirem l’esplanada cap a l’esquerra i agafem un petit camí a l’esquerra, que ens porta a la fon i la bassa de l’hort de Sant Ponç.
Enllacem amb l’itinerari curt.
Agafem el camí a l’esquerra, el que va de pla, sense agafar el que baixa, passades les alzines, anem seguint sempre a la dreta, fins arribar a Coll Verdaguer, d’on veníem, aquí hem d’agafar el camí pla, el segon per l’esquerra, caminem pla, passem pel costat de la pedrera del Cal Beco, després per Cal Beco, seguim a la dreta. Anem baixant per la carena, deixem el camí de l’esquerra de les Escales i seguim a la dreta, un cop planeja la carena, ens surt un petit camí a la dreta, el dels ensorrats, el baixem per un engraonat. Amb uns bons marges que l’aguanten. Tot seguit arribem a l’antic abocador de les escombraries de Vallirana, un cop a la punta deixem a la dreta una barraca de vinya, i al costat el xipell, per posar el canti, ara tombem a l’esquerra i seguim baixant.
299 metres d’altitud recorregut 12.100 metres temps 2 hores 15 minuts.
Baixem pel camí central, deixem un camí a la dreta, trobem a l’esquerra el camí de cal beco, deixem a la dreta un camí que es mor mes avall i un altre que puja a l’esquerra, arribem fins el filferrat de la Masia de Can Rovira, tirem a l’esquerra i seguim amunt fins el carrer asfaltat.
Arribem al transformador, agafem a la dreta el carrer Oest, després a l’esquerra el Passeig de la Muntanya, que el seguim fins a la plaça del Sol, allà agafem el carrer Lluís Companys, fins el pas soterrani i passat aquest fins el Parc Central, recorregut 14.100 metres temps 2 hores 45 minuts.
AGRAÏMENTS
La caminada és una feina de gent del Centre que ha preparat el camí i ha buscat la manera de passar per les mateixes muntanyes però de forma diferent.
També és un treball de tots els que la caminen o la corren, sense aquesta part no seria viva.
Aquesta finestra de vida al nostre voltant, l’hem de tenir neta i endreçada, per conservar aquest espai natural del nostre entorn.
Torna a la secció de Camins i Pedra seca