Vallirana està situada entre dues falles la del Llobregat i la del Penedès, aquesta situació produeix que en el contorn de la població trobem diferents tipus de sol, la composició principal de les roques és el carbonat de calci. A la part propera a Cervelló hi ha el sauló, pedra característica vermella, arenisca silícica , gresos i conglomerats del triàsic, que es barreja amb argila vermella.
En les muntanyes més elevades de Vallirana i en els contraforts que envolten la població, es pot veure especialment el sol Càrstic , que és el fet que es produeix sobre el rocam, de l’acció dels àcids de l’aigua sobre la pedra calcaria i que produeix aquests regarots i recargolaments a la pedra.
Aquests tipus de sol fa que l’aigua s’escoli per petites fissures obertes a la pedra i que aquest rocam calcari al estar situat sobre una capat d’argiles inestables. Està molt trencat i ha obert moltes vies d’aigua, amb avencs importants coneguts com Pompeu Fabra, Abad Escarré, a la zona d’Ardenya i Esquirols i Arcada a la zona del Lledoner, així com coves, la Cova Bonica a Can Prunera i Les Coves de Coll Verdaguer i Pla de les Comes al Lledoner. Moltes també de desaparegudes i d’altres que mai s’hi entrarà. Aquesta tipologia de sol, ha fet que a les parts baixes de les muntanyes hi hagi nombroses fonts, cal destacar una surgència important que és la Font D’Armena. Aquest doll d’aigua, canalitzada que va fer que l’aigua que es recollia fos un motiu de la industrialització de Vallirana i un motiu del seu creixement, ja que l’aigua va moure molins, va permetre tenir aigua a les cases i també regar els horts. També va ser a on va començar l’exploració subterrània, l’espeleologia a Catalunya.
La composició d’aquest sol, va fer que a Vallirana hi hagués una base de treball que des d’antic s’aprofités la pedra, per fer calç, de primer amb forns que es feien a sobre el terreny i al voltant de les pedres, després ja més especialitzats es van fer aquests forns en llocs estables i es construïen folrats amb la pedra vermella de Cervelló, el Sauló. També es van construir dues fàbriques de ciment, així com diverses guixeres. D’aquestes guixeres han quedat tres coves , les dues que es coneixen amb el nom del polvorí i una de tapada que es coneix com la cova dels xampinyons.
Així tenim vetes o jaciments de diferents materials, els guixos, les dolomies, argiles blanques i també galena a la zona de Campderrós.
Tota aquesta composició del sol ha marcat molt la vegetació, el fet que al ploure l’aigua s’escoli molt ràpidament, l’arbre originari d’aquestes muntanyes ha estat l’alzina, que posteriorment es va tallar molt, primer per fer-hi camps i vinyes i també per fer-ne carbó.
Va comportar un gran treball ja que un sol pedragós com l’existent va fer que es construïssin marges per aguantar la poca terra, primer a les parts baixes i mes endavant muntanya amunt. A mida que la vinya era una plantació que s’estenia. Amb gran quantitat de construccions de pedra seca, barraques, escales , pous.
Diferents plantes molt adaptades a la sequera com la mata o llentiscle, el garric o cusconera, l’esparreguera, la sabina. Barrejat amb alzines arbustives eren junt amb el romaní, farigola, estepes, les plantes principals dels cims més alts i de les zones més rocalloses. En el moment que es comencen a abandonar les vinyes, es veu una font d’ingressos en la fusta de creixement ràpid i que tenia una demanda per objectes de fusta barata i embalatges el pi blanc, que ja hi era a les parts més baixes de la muntanya, però que va ocupar la major part actual de la vegetació, combinat amb l’aladern, el marfull, l’arboç...
A les parts humides de les fonts s’hi pot trobar la canya , el jonc Tota mena d’herbes anuals i esbarzers.
Actualment tenim tota aquesta vegetació, amb incorporacions de plantes noves, el Càdec o Carços, que és una planta d’origen africà que està envaint la vegetació d’aquestes muntanyes. El roldor que ocupa laterals de zones baixes, i plantes d’horta o jardí que s’adapten al sol. Diferents oliveres, Plataners. Albes, servers, Carolines.
Tenim des d’espais oberts i secs fins a zones humides i profundes, que fa que diferents espècies d’animals visquin protegides en aquests ambients. Al cessar l’activitat agrícola i forestal, fa que l’espessor de la vegetació sigui un hàbitat bo pel porc senglar que quasi havia desaparegut, l’àliga cuabarrada fa servir els penya segats per fer-hi els nius, trobem també els conills, els esquirols, diferents tipus de rates i ratolins i escassament gats mesquers. També hi pot haver algun gos o gat asilvestrat.
Els ocells que hi ha són principalment la perdiu, el pardal i l’oreneta.
Cal destacar una important quantitat d’insectes, la formació de marges i construccions de pedra seca, fa que tinguin infinitat d’hàbitats i hi hagi una riquesa considerable d’aquests, ara bé la proliferació de pesticides, ha promogut un gran retrocés en els coleòpters.
Torna a la portada